Ha recollit a Girona el premi Memorial LiberPress, atorgat al seu pare per la seva infatigable lluita per la democràcia, la llibertat i la solidaritat, uns valors que ella enriqueix amb un tenaç combat contra la mediocritat cultural
Considera que els valors destacats per l'associació LiberPress reflecteixen la trajectòria de Zeca Afonso?
–«Del tot. A Girona m'he sentit una vegada més molt orgullosa del reconeixement que se li ha fet al meu pare, el qual compartia amb tots els homenatjats (el lingüista Mark Abley, el cineasta Giuliano Montaldo, l'humorista Fer, els cantants Luis Eduardo Aute i José Antonio Labordeta, i l'escriptor Tom Sharpe) un esmolat esperit de lluita contra els sistemes repressius i a favor de la llibertat. Zeca era sobretot un humanista convençut, un defensor de la igualtat, la solidaritat i la cultura com a factor d'alliberament, i s'hauria sentit molt content d'un premi que li arriba des d'una associació sense ànim de lucre que promou la cultura de la solidaritat.»
–Part de la seva consciència política va néixer durant la seva estada a Angola i Moçambic?
–«Sí, allà va conèixer una realitat molt dura, la part més brutal de la dictadura portuguesa, que ocupava militarment Cap Verd, Guinea, Angola i Moçambic. Als anys seixanta va esclatar amb força la lluita anticolonial i ell va anar radicalitzant la seva posició, veient com els fills de les famílies més pobres eren enviats a l'Àfrica a fer la guerra contra un poble que vivia en condicions d'absoluta explotació. Però per a Zeca Àfrica no va ser només una escola de reforçament ideològic sinó també una font importantíssima d'inspiració musical, com valoren els estudiosos de la seva obra.»
Continuar ler
Leave your comment
Enviar um comentário